MenĂş Principal:
SANT SERNI DE TAVĂRNOLES I LA BRANCA DEL CAMI DE SANT JAUME DE GALĂCIA PER LES VALLS DE VALIRA I ANDORRA |
Als nostres estudis sobre el Camí andorrà de Sant Jaume, sempre aprofitarem les excel·lents dades bibliogràfiques i, de vegades, parcialment extretes de l’article publicat l’any 2008 a la revista Portaveu del Segre Mitjà, de Ponts, pel professor i historiador Manuel Gabriel i Forn, amb la col·laboració del senyor Francesc Alcázar i Domingo, que fou president de l¡extingida Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume del Segre, també de la citada població de Ponts. Direm, doncs, que aquestes dades esmentades són una de les fonts de la present ponència.
Recordem algunes característiques típiques del peregrinatge a Compostel·la segons fos la procedència social del romeus: mentre a Santiago hi anaven els burgesos, comerciants i artesans de les ciutats, i alguns nobles, a Terra Santa, podríem dir, encara que de manera gens concloent, que només hi anaven els nobles i els eclesiàstics, com el mateix Ramon Llull, que abans també havia anat a Santiago.
Diguem també que, per a alguns investigadors actuals, l’anomenat Camí Català de Sant Jaume de Galícia només es tracta d’una entelèquia; això, però, no és fer justícia a la realitat històrica. De fet, caldria parlar d’un teixit de camins i de vies a les quals, encara que no se’ls atribueixi una funció particularment jacobea, el cert és que van ser recorregudes pels pelegrins des del segle X, ja que, durant l’època medieval eren els únics camins possibles per arribar fins a Sant Jaume de Galícia. Com que les etapes del viatge eren llargues i fatigoses, calia que en tot el recorregut hi hagués llocs d’acollida coberts on els pelegrins, els malalts, pobres o no, i altres viatgers hi poguessin descansar i menjar quelcom. Al camí del Segre hi ha constància d’alguns punts d’acollida de pelegrins, com l’hospital de Sant Domènec, a la Seu d’Urgell i, més anterior en el temps, el monestir de Sant Andreu de Tresponts, prop d’Organyà. Per tant, podem dir amb una certa seguretat que el tram del camí català a Sant Jaume de Galícia que passa per Sant Serni de Tavèrnoles i Anserall és, en realitat, una branca molt important del camí principal per la vall del Segre, utilitzat des dels segles X-XI i durant tota l’edat mitjana pels pelegrins que anaven majoritàriament a peu tot caminant uns 30 o 40 km diaris segons fos el tipus de terreny a raó de 7 o 8 hores per jornada. També podem dir que es tracta de l’antiga Via Romana que unia aquests llocs i que actualment forma part del sender GR-7.
Recordem que un dels primers romeus coneguts d’aquestes contrades pirinenques fou el bisbe Sant Ermengol que pelegrinà a Galícia poc temps abans de la seva mort el 1035. A més de les seves funcions religioses i com hem dit abans, Sant Sadurní de Tavèrnoles representava no només un lloc de peatge per aquells que mercadejaven amb Andorra sinó també un lloc d’hostalatge general, de canvi de cavalleries i d’acollida de romeus en particular on, tant si estaven malalts com si no, se’ls donaria de menjar i serien atesos de franc en un lloc del recinte monacal dit l’hospital. D’això mateix se’n podia dir també dels seus priorats i altres establiments dependents situats per tot el recorregut del camí jacobeu.
Una de les rutes de més llarg recorregut de la Catalunya antiga era la de l’anomenat Camí del Segre, que anava des del Rosselló fins al riu Ebre, passant pel coll de la Perxa i per les comarques de la Cerdanya, l’Alt Urgell, la Noguera i el Segrià. Al congost de Tresponts encara s’hi veuen uns vestigis força interessants d’aquest camí de ferradura encastat al marge del riu. D’aquest camí català també en dóna notícia un mapa francès publicat l’any 1648, en plena guerra de Separació, el qual a més d’assenyalar el camí francès principal i l’alternativa costanera a través del País Basc i Cantàbria, fa menció especial dels camins que anaven i partien de Catalunya per a enllaçar amb la ruta principal a través de l’Aragó. En aquest mapa també dóna constància del ramal que comunicava Puigcerdà, la Seu d’Urgell, Ponts i Lleida, a través de la vall del Segre i que (abans de la conquesta cristiana de Balaguer) el viatger podia encaminar-se cap a ponent a través del camí de la Conca Dellà, passant per Montmagastre, la conca de Meià, la vall d’Àger i el Montsec d’Estall, a la Franja d’Aragó. Coneixem l’extens inventari de monestirs i esglésies dependents de l’abadia de Sant Serni de Tavèrnoles fet a l’època del seu màxim esplendor (segles XI-XII); classificat per comarques, pobles i/o municipis actualitzats. Es força ampli com per detallar-li aquí de paraula (acompanyem un annex); la seva magnitud no era només en cobertura del camí dels romeus sinó també com a bressol del monaquisme pirinenc i, posteriorment, aliat de les polítiques territorials dels comtes d’Urgell. Hem vist com el monestir de Sant Serni anà teixint una xarxa de protecció del camí dels pelegrins per mitjà dels diferents establiments monàstics que s’infeudà en protegir la ruta jacobea durant totes les èpoques i segons s’escaigués la frontera amb l’Al-Andalus; atès que formava part de la incipient MARCA DELS PIRINEUS ORIENTALS als primers temps de la seva vida com a monestir.
La ruta jacobea a la vall de la Valira : Podem remarcar de la següent manera la ruta alternativa que discorria per l’actual principat d’Andorra i que provenia de la ciutat de Foix: FOIX→PAS DE LA CASA→ ENCAMP→ RANSOL (Canillo)→ ESCALDES→ ANDORRA LA VELLA→ SANT JULIÀ DE LÒRIA→La borda d’En Canturri→LA FARGA DE MOLES → DRETA DEL RIU VALIRA (Cabanelles→Camí de Civís i Cortingles)→ SANT SERNI DE TAVÈRNOLES→ ANSERALL→CAMÍ DE PARROTA→SANT ESTEVE DEL PONT→CASTELLCIUTAT→ i connexió amb el tronc principal del Camí de Sant Jaume del Segre →SEGRE AVALL... En aquest tram, hi trobem, per exemple, l’esglesiola de Sant Jaume dels Cortals, a Encamp; la de Sant Jaume d’Engordany, a les Escaldes; la de Sant Jaume de Ransol, a Canillo. Valira avall, cal destacar la de Sant Jaume de Llirt, (antic annex de Calbinyà –a l’altre costat del riu) i la de Sant Jaume i Sant Miquel de casa Trullà, a Ministrells (antic annex d’Ars), poblacions de l’Urgellet que pertanyen actualment al municipi de les Valls de Valira. Prop de la Seu d’Urgell, la de la Torre de Sant Jaume i en dues valls col·laterals del Segre avall cal fer esment de l’església de Sant Jaume de La Vansa (prop de Montargull) i la de Sant Jaume, de les Masies de Nargó, aquesta també coneguda com Sant Jaume de Remolins.
L’actualitat: Les esllavissades, la rectificació d’un tram de la N-145 que es traslladà al costat dret de la Valira, la millora dels actuals camins, les renovacions dels recs (Bellestar i 4 pobles) etc, fa que la recuperació d’aquest vell camí de romeus i antiga Via Romana sigui força feixuga. De tota manera, hem iniciat des del Centre d’Estudis SST-Anserall contactes per anar fent acotacions de l’antic traçat. Alguns trams que es troben sencers: des de Cortingles, pel camí vell de Civís, pel cementiri municipal i la part inferior de Sant Serni de Tavèrnoles fins al barranc d’Anserall i part baixa del carrer major del poble; ressegueix fins al pont vell d’Anserall i més avall fins a les obres interrompudes del pont nou. Des d’aquest punt s’hauria de fer connexió amb els trams gairebé no tallats del vell camí de Parrota i fer connexió amb la ruta que porta cap a la Borda de Sant Esteve i a Sant Esteve del Pont i fi del trajecte a la N-260 en acabar a la connexió (per la zona de l’Hotel El Castell) amb el tronc principal del Camí del Segre, a l’antic terme de Castellciutat.
Hem informat de tot això les respectives administracions (Ajuntament, Consell Comarcal) i també a Andorra amb l’objecte que s’iniciï un projecte públic de recuperació, conservació o manteniment d’aquest camí, que se’l classifiqui com a via verda i com alternativa a peu de la carretera N-145 amb l’objectiu que promogui el coneixement d’aquesta zona i que, alhora, pugui servir per a revitalitzar la cultura i l’economia del territori. La nostra associació fa un treball de camp de recerca de dades i de suport de la societat civil de l’entorn amb la intenció de rebre mecenatge per a desenvolupar adequadament aquest projecte. Per a això, volem manifestar sense cap mena de dubte de ser receptius envers quelcom que vulgui donar-nos la seva col·laboració en aquestes tasques i fer aportacions de les dades que se’ns demani.
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< ANNEX I - INVENTARI DE MONESTIRS I ESGLÉSIES DEPENDENTS DE L’ABADIA DE SANT SADURNI DE TAVÈRNOLES fet a l’època del seu màxim esplendor (segles XI-XII); classificat per comarques, pobles i/o municipis actualitzats. Alt Urgell: Alàs – Santa Maria Albet (Castellbò) – Sant Martí – monestir Aravell – Santa Leocàdia Arfa – Sant Jaume Bellestar – Sant Pere Campmajor – Santa Eugènia de la Torre Canals? – Sant Martí Cassovall – Santa Cecilia d’Elins – monestir Castellbò – Sant Andreu de Castellbó – monestir Castellbó – Sant Jaume – monestir (a la vall de Castellbò) Castellciutat – Sant Feliu Castellciutat – Sant Esteve del Pont Castelló – Santa Maria Coll de Nargó – Sant Climent de Nargó Coll de Nargó – Sant Esteve de Nargó (és desconeguda la ubicació actual) Estamariu – Sant Andreu de la Quera – monestir[i] Estamariu – Sant Vicenç Iel (Bellestar?) – Sant Pere La Llaguna? – Santa Susanna Ponts[ii] – Sant Miquel Serra? – Sant Pere Torrents – Sant Martí Tost – Sant Iscle
Berguedà: Cercs – Sant Salvador de la Vedella – monestir Fígols de les Mines – Sant Cebrià Fonogedell (Casserres) – Sant Miquel Llinars d’Aiguadora – Santa Coloma Mata – Sant Salvador - monestir[iii] Vallcebre – Sant Julià
Cerdanya: Alp - Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred (o de Riufred) - monestir Ger – Sant Pere Sagramorta (Alp) – Sant Vicenç
Noguera: Alòs de Balaguer – Sant Feliu Balaguer – Sant Sadurní Balaguer – Santa Maria Bellcaire d’Urgell – Santa Maria i Sant Sadurní Gerb – Sant Sadurní (al castell de Gerb) Les Avellanes – Santa Maria Malagastre (Foradada) – Sant Salvador Ponts – Sant Sadurní (al castell de Ponts) Santa Maria de Meià – Santa Maria de Meià – monestir
Osona: Casserres – Sant Pere - monestir
Pallars Jussà: Isona – Sant Joan Isona – Sant Vicenç de Clarà - monestir[iv] Isona – Santa Maria Isona – Santa Susanna? Llordà – Sant Sadurní de Castell-Llordà
Pallars Sobirà: Castellarnau (Farrera de Pallars) – Sant Esteve Castellarnau (Farrera de Pallars) – Santa Maria Escàs (Rialb de Noguera) – Sant Julià Sant Romà de Tavèrnoles (Llavorsí) – Sant Pere de Vellanega - monestir Sant Romà de Tavèrnoles (Llavorsí) – Sant Romà de Tavèrnoles Serret (Farrera de Pallars) – Sant Pere
Solsonès: Ardèvol – Sant Sadurní Caslarill? (Vall de Lord?) – Sant Martí Cellers – Sant Celdoni i Sant Ermenter – monestir Cellers – Sant Martí Cellers – Sant Salvador Cellers – Santa Maria Les Cases de Posada (Navès) – Santa Eulàlia Les Cases de Posada (Navès) – Santa Maria Linya (Navès) – Sant Andreu Lladurs – Sant Martí Lladurs – Sant Miquel Lladurs – Santa Maria Lord (St.Llorenç de Morunys) – Santa Maria Lorediano? (Vall de Lord?) – Sant Sadurní Montcalb (Guixers)– Sant Pere Ollers (St.Llorenç de Morunys)– Santa Creu d’Ollers Ovesa? – Santa Maria[v] Sant Llorenç de Morunys – Sant Llorenç de Morunys – monestir Sant Sadurní de Llanera (Llanera de Solsonès) – Sant Sadurní[vi] Sisquer (Guixers) – Sant Esteve Sisquer (Guixers) – Sant Lleïr Sisquer (Guixers) – Sant Quirze Solanes (Lladurs)– Santa Maria Toltern? (Vall de Lord?) – Sant Iscle Valls (Guixers) – Santa Maria Vilamantells (Guixers) – Sant Sadurní del Grau
Altres comarques: Bages - Callús – Sant Vicenç Baix Empordà - Corçà - Sant Vicenç Baixa Ribagorça – Lasquarri - Santa Maria, Sant Pere i Sant Martí de Lasquarri Urgell – Agramunt – Santa Maria
Andorra: Sant Julià de Lòria – Sant Andreu de Tolse Engordany – Sant Jaume d’Engordany Santa Coloma – Sant Vicenç d’Enclar [i] No confondre amb el monestir de Sant Vicenç de Pinsent. [ii] Com ja ha estat dit al capítol d’història general, aquest topònim ha induït a errors a molts autors. No hem d’ubicar l’indret a la comarca de la Noguera sinó és ben bé de l’Urgellet: es corresponia antigament al llogarret actual de la Farga de Moles, agregat d’Arcavell, fronterer amb Andorra, com esmenta C.Baraut a L’església de Sant Miquel de Ponts.... [iii] Ha estat identificat amb el santuari de la Mata a Llinars d’Aiguadora, i també amb unes ruïnes al nord de l’Espunyola, dins de la parròquia de Coforb, als límits amb Castellar del Riu i Corbera. [iv] Conegut també com Sant Vicenç de Fontclara o Sant Vicenç d’Isona. [v] Possiblement es tracti de l’antiga parròquia de Santa Maria d’Ossea, a 2km.al nord de Navès, a l’actual masia de Can Feliu. La parròquia fou agregada a la de Linya. (GEC) [vi] Conegut també com Sant Serni de Llanera o Sant Serni del Bosc
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< ANNEX II – RELACIÓ NOMS JAUME QUE HOM POT TROBAR PER LA RUTA DEL CAMI JACOBEU EN ANDORRA I PART DE L’ALT URGELL
+Patronímic de Sant Jaume dels Cortals ENCAMP +Sant Jaume i Sant Miquel, patrons de Can Trullà, al despoblat de Sant Joan de Ministrells (Valls Valira) +Patró del despoblat de Llirt a l’esquerra de la Valira prop Calbinyà (Valls Valira) +Torre de Sant Jaume, prop de la Seu d’Urgell +Festa major de Nargó – Sant Jaume 25 de juliol +Segre avall, Sant Jaume de la Vansa (prop de Montargull) i Sant Jaume de les Masies de Nargó també dit Sant Jaume de Remolins +Sant Jaume de Tuixén
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> ANNEX III - DETALL D’ESGLÉSIES I LLOCS DITS SERNI O ELS SEUS DERIVATS → (*) +A Catalunya es troben dedicades unes 120 esglésies a sant Serni +JURISDICCIÓN DE SAN ZATORNIL – Església dedicada a aquest patronímic equivalent al nostre Sadurní. Es troba a la zona de la vall alabesa de Valdegovia tot i que administrativament és de Burgos. ANDORRA: CANILLO – Sant Cerni de Canillo NAGOL – Sant Cerni de Nagol ORDINO – Sant Cerni de Llorts Alt Urgell : ANSERALL – església de l’exmonestir de Sant Serni de Tavèrnoles BASSELLA – Sant Serni de la Salsa CABÓ – Sant Serni de Cabó GAVARRA – Sant Serni de Gavarra Alta Cerdanya: ENVEIG - Sant Sadurní d’Enveig TARGASONA - Sant Sadurní de Targasona Alta Ribagorça: ESPERAN (Pont de Suert)- Sant Sadurní d’Esperan Baixa Ribagorça: BIESCAS DE BARDAIXI – Sant Sadurní de Biescas de Bardaixí Era Val d’Aran: CANEJAN – Sant Sernilh Noguera: BARONIA DE RIALB – Sant Serni de Bellfort VALL·LLEBREROLA – Sant Serni Pallars Jussà: CONQUES – església enderrocada del desaparegut castellet de Conques GAVET DE LA CONCA – església de Sant Serni al poble del mateix nom. LLORDÀ – Sant Sadurní de Castell·Llordà. SUTERRANYA – església parroquial Pallars Sobirà: ALINS – Sant Serni de Noris ALT ÀNEU – Sant Serni d’Àrreu LA GUINGUETA D’ÀNEU – Sant Sadurní de Cerbi LLAVORSÍ – Sant Sadurní de Baiasca
(*) Algunes dades d’esglésies procedeixen del bloc d’EN JOSEP URPÍ I PARELLADA- St. Sadurní d’Anoia http://esglesiessantsadurni.blogspot.com/2010_07_01_archive.html :
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< ANNEX IV - DISTRIBUCIÓ DELS POBLES DE LES VALLS DE VALIRA amb els respectius patronímics:
DRETA DE LA VALIRA: +Anserall Sant Serni de Tavèrnoles +Arduix Marededéu d’Arduix (esglesiola-santuari) +Argolell Santa Eugènia +Ars Sant Martí +Asnurri Santa Eulàlia (n’era sufragània de la de St. Joan Fumat) +Civís Sant Romà (fora poble, ruïnes de la capella de Sant Bernabeu) +Cortingles (1) (3) (actualment, n’és la seu de l’hostal Can Valentí) +Estelareny (2) (3) (depenia de Santa Agnès de Farrera dels Llops) +Farrera dels Llops Santa Agnès +La Farga de Moles Marededéu de Meritxell (2) (abans Sant Roc i Sant Miquel) +(Sant Joan de)Ministrells (3) Sant Jaume +Morters (1) (3) +Ós de Civís Sant Pere +Sant Joan Fumat Sant Joan
ESQUERRA DE LA VALIRA: +Arcavell Sant Andreu +Baixos de Calbinyà (2) +Bescaran Sant Martí +Calbinyà Sant Tomàs (ruïnes de l’església romànica de Sta. Margarida) +Cervós * (1) (3) +Escàs (1) (3) + Feners, les Torres de (a migdia de Sant Andreu de Calbinyà) (1) (3) +Llirt Sant Jaume (3) +Sant Andreu de Calbinyà (2) (3) Antic llogaret,al camí de Calbinyà a Llirt
Els llocs despoblats són: Cervós, Cortingles, Escàs, Estelaeny, Llirt, Ministrells, Morters, i Sant Andreu del Calbinyà.
*Cervós és citat al cens de 1860 con un lloc on hi havia un hostal i un molí fariner, prop d’Anserall. (Wikipèdia→Feners) (1) Sense església pròpia al lloc (2) Sense església coneguda (3) Lloc despoblat i, en cert cas, en ruïnes
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<Anserall,05.04.2011<<<<<<<<<<<<<<<<< |