Sant Serni de Tavernoles



Ir al Contenido

Articles Històrics



SANT SERNI DE TAVÈRNOLES [=Sant Sadurní de Tavèrnoles]


Abadia benedictina situada als afores del poble d'Anserall, capital del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a uns 300 m al N del cap de municipi, a la dreta de la Valira, a tres quilòmetres de la Seu d'Urgell, camí d'Andorra.  Fou clausurada el 1592.

Cenobi d'origen visigòtic i episcopal (1). Els seus orígens no són molt clars ja que els monjos van falsificar documents en diverses ocasions amb la finalitat d'obtenir beneficis papals i reials, entre ells una falsa butlla emesa per Lleó III i un precepte de Carlemany. Les dades històriques es comencen a conèixer a finals del segle VIII, a partir de l’heretgia adopcionista o feliciana ideada pel seu abat Fèlix (o Feliu) i recolzada pel primat Elipand de Toledo, cap de l’església visigoda. Fèlix, abat de Tavèrnoles (2) alhora que també bisbe d'Urgell fou perseguit  i deposat per Carlemany.

Al 815 van rebre diverses donacions per part dels comtes d’Urgell i de Cerdanya. Varen fundar el monestir de Sant Salvador de la Vedella (Berguedà) i el de Sant Pere de Casserres (Osona). L'any 1019, passa sota la seva tutela el monestir de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès)  amb el nomenament, pel bisbe Sant Ermengol d'Urgell, del mateix abat per a ambdós monestirs. El seu moment de màxima esplendor va ser el segle XI, quan les possessions del monestir s'estenien des del Berguedà fins a Andorra, passant pel Pallars Jussà i la Cerdanya. També va tenir possessions a Castella i a Aragó.

Una nova església fou consagrada el 17 de gener de l'any 1040 pels bisbes Eribau d'Urgell i Arnulf de Ribagorça, en honor a la Verge i dels sants Miquel i Sadurní. El seu abat llavors era Guillem i a la cerimònia  hi van assistir diverses personalitats de l'època com els comtes d'Urgell, els arquebisbes de Narbona i d'Arles i els bisbes d'Elna, Besiers, Girona i Tolosa de Llenguadoc. En el document de consagració figuren també les possessions del monestir i es fa referència a l’orde benedictina seguida pels monjos.

En 1099 el papa Urbà II va concedir al monestir una butlla d'immunitat. L'esplendor de Sant Sadurní va durar fins al segle XIII. El seu últim abat (comendatari) fou Onofre Ferrer que va morir el 1584. Encara que el monestir va seguir actiu sense abat, amb una congregació de dos monjos, finalment va ser secularitzat i tancat per ordre del papa Climent VIII en 1592. Les rendes del monestir van anar a parar al seminari de la Seu d'Urgell mentre que al cenobi es va instal·lar una vicaria perpètua.

 

L'edifici

De la seva primera època només queda la gran capçalera de l'església amb l'absis orientat cap a l'oest. També es conserva el transsepte que està rematat per unes absidioles. Se sap que constava de tres naus encara que aquestes no s'han conservat del tot. Encara pot veure's una base rodona i gran part del campanar primitiu.

Església de planta basilical orientada a ponent, amb tres naus, creuer, tres absis (un a la capçalera i un a cada braç del creuer), tres absidioles a l'absis central i tres nínxols a l'absidiola central d'aquest absis. Cal destacar aquí el plantejament ideològic d'aquesta estructura, on apareix el número 3 repetides vegades, en un lloc on va sorgir la ideologia adopcionista, que posava en dubte el dogma de la Trinitat. Actualment als peus de l'església trobem un grup de cases, i el claustre, que es creu que era al costat sud, està desaparegut. Es diu que era bessó del de la Catedral de Santa Maria d'Urgell. Algun autors opinen que en general l'edifici segueix les línies de l'arquitectura llombarda però amb un plantejament tecnològic del segle XI ,sobretot a la capçalera. 

Alguns capitells es troben a Barcelona, Sitges i als EUA  ja que van ser venuts a un col·leccionista; al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserva, entre altres peces, capitells, un baldaquí i un frontal de l'altar del segle XII en el qual apareixen representats nou bisbes amb aurèoles i a la catedral de la Seu d'Urgell diversos documents, entre ells el cartulari de l'abadia.

Al 1971 es va fer una restauració parcial. S’hi varen fer moltes modificacions: es va obrir una porta a l'absis sud del transsepte, es van resoldre les cobertes dels absis amb volta de mitja esfera i la de la nau amb volta de canó; també es va reformar parcialment el campanar circular tot eliminant un campanar prismàtic existent llavors. L'actual porta d'accés al temple no és la original, doncs el mur on es troba separa el creuer i els absis de la resta de la nau.

Als anys 2013-2014 es feu una prospecció arqueològica prèvia a la reparació de les cobertes i l’arranjament del drenatge.

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

 

(1).- Se suposa de fundació episcopal, tot i que alguns historiadors en discrepen per no haver-ne proves documentals.

 

(2).- Se’l pressuposa també abat atesa la virulència exercida pels sicaris de Carlemany en la reforma del monestir.

 






Regresar al contenido | Regresar al menú principal