Menú Principal:
21.09.2023 INFORME NRO.11: SOBRE LES CARÈNCIES DE LA RESTAURACIÓ DE PONS SOROLLA DEL 1974 I POSTERIORS INTERVENCIONS A FER A SANT SERNI DE TAVÈRNOLES |
Ens fixarem en els punts del projecte que presentà l’arquitecte Francisco Pons-Sorolla Arnau (PS) i que no s'executaren o es feren de mala manera. El detall es fa tot seguint el projecte esmentat i que es pot trobar al llibre del monestir[1] a les pàgines 163 a 168. També hi esmentarem unes poques cites a l’estudi crític fet per l’arquitecte el Dr. Joan-Albert Adell i Gispert, pàgines 169 a 178. Els plànols corresponents es troben ubicats entre les pàgines 192 i 193 en una agrupació fotogràfica.
Els punts crítics sobre Pons-Sorolla (PS) són:
Punt 1: On diu (pag.167) II - PROJECTE DE CONSOLIDACIÓ I RESTAURACIONS A LA CAPÇALERA I AL COR DE L’ESGLÉSIA..... . També es conservarà, en aquesta fase de l’obra, la situació actual de la sagristia ... La restauració eliminà totalment la sagristia de Sant Serni... Punt 2: (Pg.168) On diu Obra complementària però essencial per a la conservació del monument és la construcció del mur de contenció de terres i aïllament de la finca al sector O-NE. Amb canal de desviament d’aigües del vessant, tot aprofitant els pendents de cap del mur en adaptar-se a la topografia del terreny, tot això segons la traça que es marca als plànols i els detalls que es facilitaran durant l’obra atesa la naturalesa del subsol. La seva construcció serà de pedra i morter típic de la regió a la seva part vista, aplanada amb formigó. Tampoc no es feu. Basats amb els comentaris crítics del Dr. Adell, (pgs.169-178, Op. Cit.) afegirem: Punt 3: Respecte del nyap de l’obertura al transsepte per accedir al clausurat cementiri parroquial, coincidim en l’observació de l’esmentat que diu Hem d’ignorar la porta oberta al centre de l’absis que capça la testera sud del transsepte, que en la seva forma actual respon a l’obra de restauració i resulta fora de lloc. Punt 4: En un moment de l’informe del Dr. Adell se cita el que segueix i que nosaltres remarquem en groc perquè considerem era la porta lateral d’accés a la sagristia Les portes actuals d’accés a la capçalera no tenen cap relació amb les portes originals, de les quals se’n conserva una en el mur nord, emmarcada pel primer arc, comptant des de llevant, oberta amb llinda, i amb un arc de descàrrega amb timpà massís. Prop d’aquesta porta es conserven els vestigis de la part baixa d’una altra obertura que, a causa de la restauració soferta, no podem precisar si era o no una porta, ni tampoc a quin moment de construcció pertany. Punt 5: No inclou PS cap claustre al seu estudi; per això el Dr.Adell manifesta amb tota raó que “La restauració consistí en l’eliminació d’aquestes voltes ... i l’ordenació global de tot el conjunt de la capçalera, sense avançar en l’exploració o consolidació d’altres restes del monestir, com el claustre. El claustre i les dependències. El claustre se situava al costat sud de l’església, i devia tenir l’accés des d’ella a través d’una porta que se situava, probablement, en el sector del mur sud, avui esfondrat. De les seves estructures avui només es conserven els capitells guardats en museus, i un pilar raconer, encara in situ[2]. Pel que hem vist, el monestir de Sant Serni de Tavèrnoles organitzava les seves estructures entorn del pati, porxat, del claustre, i aquesta disposició era ja plenament definida en la reconstrucció del segle XI, si és que no ho era ja en el monestir anterior. D’aquest monestir anterior a la reconstrucció del segle XI, podem atribuir-li només el llenç de mur que conforma la façana sud del conjunt, mentre que la part essencial que s’ha conservat, l’església, pertany clarament a l’obra consagrada pel bisbe Eriball. ..........................COMENTARIS i CONCLUSIONS............................ PUNT A: El programa Romànic Obert finançat amb fons de l’Obra Social de La Caixa, comprenia moltes actuacions que, novament a Sant Serni, no s’executaren del tot. La reforma de les teulades i la realització dels treballs per eliminar totes les humitats de l’entorn de l’actual temple es feren un cop acabats després de la prospecció arqueològica dirigida per Òscar Augé Martínez l’acabament de la qual fou presentat a Anserall el 30.10.2014. S’excavà només unes ¾ parts de tot el perímetre de l’església prèvia als treballs posteriors de drenatge esmentats. Li vam demanar una còpia de la memòria resolutiva que no va voler cedir-nos de cap manera. Les rases d’aquests treballs, un cop acabats, foren cobertes de nou... El programa Romànic Obert deia que els treballs previstos serien: Trasllat del vial, entorn de protecció (costat nord), repàs de cobertes, drenatge de la capçalera i neteja de façanes. Restauració parcial de les naus de l’església. Res més... Amb tot això, nosaltres només volem, encara que no ens ho demanin, ajudar a millorar actuacions en favor de St. Serni a qualsevol administració pública implicada que ens vulgui escoltar. Sense malentesos, sense ganes d’entorpir ni intervenir el normal procedir de cadascú. Tampoc, però, no volem deixar de sentir la nostra veu arreu, sense ofendre ningú. Amb la creença que és molt positiva i necessària la connectivitat entre l’Ajuntament de Les Valls de Valira i el Bisbat d’Urgell amb tot allò que pertoca a Sant Serni de Tavèrnoles i a la seva protecció, ens atrevim a aconsellar a qui ens vulgui escoltar: PUNT B.- Amb les prèvies autoritzacions de Cultura de la GdC, primer de tot s’hauria de començar per clausurar definitivament la sortida a l’antic cementiri parroquial, tot recordant allò que es diu al “Punt 3”. I és que no ens ve a la memòria cap transsepte romànic amb porta d’origen als absis... Naturalment, la pedra a vista i els morter hauria de ser idèntic a l’entorn existent. PUNT C.- Entorn i Vial que travessa les naus enderrocades: L’església es troba colgada. Si considerem el nivell 0 a l’entrada original -al final del tot de la nau central-, darrera l’absis major seria el punt 3 de desnivell. Ho citàvem abans i afegim que, de ben segur, caldrà excavar per eliminar les terres sobrevingudes de l’entorn del temple la qual cosa obligaria al trasllat del vial que travessa les ruïnes. Se suposa que es requeriria una consulta als veïns d’Anserall per saber la seva opinió, principalment a aquells afectats que l’utilitzen per anar a les seves llars, més amunt i també per a l’accés al cementiri municipal actual. La nostra recomanació es activar la millora del tram del GR7 o Camí de Sant Jaume de les Valls de Valira, també anomenat antigament Camí de Civís, entre el barranc d’Anserall o d’Estelareny i fins a Can Ferrer, pes dessota dels horts de baix i malgrat ser zona inundable per alguns; tanmateix, per ser prou estret i via única, caldria posar-hi uns sensors semafòrics als dos accessos a fi de regular adequadament la circulació viària. Alternativament, es podria habilitar l’accés per Cortingles als vehicles de residents entre aquella zona i St. Serni. El tancament a vehicles de motor al tram asfaltat que separa els horts de dalt i els horts de baix en direcció al monestir s’hauria d’aplicar tot seguit a fi de començar a excavar per trobar els fonaments del claustre, en la zona annexa al clausurat cementiri parroquial. També caldria començar a recollir les restes del claustre que son a la vista de tothom i reservar-les en un lloc adequat lluny de tot rapinya i espoli. Més endavant es podria demanar permisos per la reproducció dels capitells que són a Barcelona i a Sitges. PUNT D.- La nostra proposta final és que ambdues administracions que intervenen sobre el monument haurien d’iniciar un projecte de reconstrucció de les tres naus tot aprofitant les ruïnes que es mantenen dempeus, tot millorant-les i/o completant-les -encara que només fos a nivells de plànols i altres documentacions i permisos- des del mur del creuer fins al que actualment és el vial a suprimir que passa damunt de les ruïnes. Quan fos el moment, hom reposaria a la nau del costat Nord la sagristia amb parets de metacrilat transparent a fi de no desentonar amb el conjunt i que tindria el seu accés per la porta lateral que existeix avui dia a l’esmentada nau. La placeta que es troba davant es damunt de la segona fracció de la nau l’amaga totalment i de la qual només s’albiren els troncs parcialment segats de les seves columnes, tot seguit del vial a suprimir, fins a les cases sobreposades al seu final juntament amb les fraccions del mur del costat sud de la primera església dels s. IX-X hauran de ser objecte de nova atenció més endavant. Per tant, de la mateixa manera com hom ha fet amb la Col·legiata de Sant Pere de Ponts, amb Sant Pere de Rodes, amb Sant Benet de Bages, amb Santes Creus, amb Sant Martí del Canigó i/o amb Sant Miquel de Cuixà, i tantes altres, nosaltres propugnem aquest projecte perquè el territori s’ho mereix i, sense falses il·lusions, hem de creure fermament en la seva viabilitat, sobretot si anem tots a la una. Una de les raons que pensem que podríem tenir el suport econòmic del nostre Govern rau en el fet que contínuament rebem dels serveis culturals de Generalitat ofertes de subvencions programades per a activitats culturals de tot tipus tot i que amb un límit temporal que, de vegades, és molt just si no han estat preparades en temps i coordinades adequadament. Ens haurem d’anticipar i estar a l’aguait. Una altra solució seria que les administracions citades constituïssin un organisme subsidiari propi amb alguna organització externa del tipus: Junta d’Obres de..., Comissió de Reconstrucció de..., etc. I demanar subvencions i recaptes a tots els nivells.
PUNT E: MODELS DE FINANÇAMENT +Aportacions i recaptes de particulars +Subvencions públiques i privades +Funcions i Concerts benèfics +Venda del llibre del Monestir +Fundacions. +Mecenatges diversos.
>>>>>>>>>>>>JOSEP-MARIA NOGUES i TORRE>>>>>>>>
|