Sant Serni de Tavernoles



Ir al Contenido

Sant Sadurní de Tavérnoles

Abadia benedictina situada als afores del poble d'Anserall, capital del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a uns 300 m al N del cap de municipi, a la dreta de la Valira, a tres quilòmetres de la Seu d'Urgell, camí d'Andorra, clausurada el 1592.

Cenobi d'origen visigòtic i episcopal. Les dades històriques es comencen a conéixer, però, a finals del segle VIII, amb raó de l'heretgia adopcionista o feliciana ideada pel seu abat Félix (o Feliu) i recolzada pel primat Elipand de Toledo, cap de l'església visigoda.

No obstant això, els orígens d'aquest monestir no són molt clars ja que els monjos van falsificar documents en diverses ocasions amb la finalitat d'obtenir beneficis papals.

Entre els documents falsificats en Sant Sadurní es troba una falsa butlla emesa per Lleó III. Félix, abat de Tavérnoles alhora que també bisbe d'Urgell fou perseguit i deposat per Carlemany.

Al 815 van rebre diverses donacions per part dels comtes d'Urgell i de Cerdanya. Varen fundar el monestir de Sant Salvador de la Vedella (en la comarca del Berguedà) i el de Sant Pere de Casserres. En l'any 1019, passa sota la seva tutela el monestir de Sant Llorenç de Morunys amb el nomenament, pel bisbe Sant Ermengol d'Urgell, del mateix abat per a ambdós monestirs.

En el seu moment de màxima esplendor, en el segle XI, les possessions del monestir s'estenien des del Berguedà fins a Andorra, passant pel Pallars Jussà i la Cerdanya. També va tenir possessions a Castella i a Aragó.

Una nova església fou consagrada el 17 de gener de l'any 1040 pels bisbes Eribau d'Urgell i Arnulf de Ribagora. Es va consagrar en honor a la Verge i dels sants Miquel i Sadurní.

El seu abat llavors era Guillem i a la cerimònia de consagració van assistir diverses personalitats de l'época com els comtes d'Urgell, els arquebisbes de Narbona i de Arles els bisbes de Elna, Besiers, Girona i Tolosa de Llenguadoc. En el document de consagració figuren també les possessions del monestir i es fa referéncia a l'orde benedictina seguida pels monjos.

En 1099 el papa Urbà II va concedir al monestir una butlla d'immunitat. L'esplendor de Sant Sadurní va durar fins al segle XIII. El seu últim abat (comendatari) fou Onofre Ferrer que va morir el 1584. Encara que el monestir va seguir actiu sense abat, amb una congregació de dos monjos, finalment va ser secularitzat i tancat per ordre del papa Climent VIII en 1592. Les rendes del monestir van anar a parar al seminari de la Seu d'Urgell mentre que al cenobi es va installar una vicaria perpétua.





Conjunt d'absis restaurats de SST, any 1979; foto JMNT


Regresar al contenido | Regresar al menú principal