Sant Serni de Tavernoles



Ir al Contenido

Articles Històrics



SADURN═ VERSUS SERNI I ALTRES ASSUMPTES INTERESSANTS.


Hom es pregunta quina equivalència o relació pot existir entre els antropònims Sadurní i Serni i, alhora, entre aquest darrer i els seus antecessors i de la manera d’escriure la primera lletra del mot Serni, la procedència de la qual i sense voler establir una doctrina etimològica nova podrem dir sense cap mena de elucubració que la versió catalana té arrel o relació d’influència amb les altres llegües romàniques de l’entorn com l’occità on es dóna en Fermí/Fermín,Serenin, Sernin, Cernin (i fins i tot, Zadornil, pel que fa al castellà).

Hauríem d’estudiar els dos antropònims per separat, atès que no es corresponen al mateix personatge sinó a dues realitats diferents encara que relacionades entre elles: Sadurní i Serni. Diguem que aquest article es basarà sobre llegendes i que, per tant, la manca de documentació fefaent es evident que no ajuda a donar suport concloent al redactat del propi estudi.

 

Qui era Sadurní? La llegenda ens en dóna dues versions temporals: que l’any 83, aquest deixeble dels apòstols predicà la fe cristiana a la Ribagorça i a la Conca de Tremp; amb tot que algunes fonts situïn el seu martiri pels voltants de l’any 257 a Tolosa, Gàl·lia.[i] 

Segons la llegenda, al segle VI, el duc Leunebald de Tolosa de Llenguadoc féu edificar damunt la seva tomba una església dedicada a Saint-Sernin-du-Tour (paraula occitana que vol dir ‘toro’, atès que fou martiritzat tot fent servir un animal d’aquesta espècie).

Qui visiti Tolosa de Llenguadoc podrà contemplar la magnífica catedral romànica feta de maons, sense influències artístiques externes¸ declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Es diu que fou construïda en honor del primer bisbe tolosà, Saint Saturnin (=Sant Sadurní).[ii]. El temple es una important parada al Camí de Sant Jaume de Galícia.

 

De tota manera, sembla que l’antropònim Sadurní és el resultat de la cristianització i reconversió d’antics llocs dedicats al culte del déu pagà Saturn-Cronos, tan a aquesta banda de la Catalunya Vella com en altres indrets d’Occitània.

 

L’origen SERNI: Podem dir sense cap mena de dubte que el patronímic actual deriva també d’antics mots de procedència catalano-occitana des de Fermí/Fermín com Serenin, Sernin, Cernin atès que podem afirmar que la fonètica i la pròpia grafia del nom dels personatge se’n derivà així. Sabem que era deixeble de sant Sadurní.

La llegenda diu també que sant Fermí d’Amiens, patró de Pamplona/Iruña, la capital de Navarra, fou batejat per sant Sadurní en un indret de dita ciutat conegut encara com “el pocico de San Cernin”. Aquest apel·latiu respon a un antic nucli de la ciutat de Pamplona dit el Burgo de San Serenino o Burgo de San Cernin on es troba l’església pamplonesa de San Saturnino, dita també de San Cernin.[iii]

Aquí trobem la equivalència entre els mots que aparenten referir-se a un mateix subjecte. Finalment, direm que l’antropònim aranès és Sernin.

Hi ha, però, qui manté que se n’hi deriva també el mot Zadornil força usat en diferents patronímics a les valls frontereres de Burgos i Àlaba. 

Les normes de regulació i normalització del català estableixen com a grafia acceptable actualment la forma: Serni.

 

La relació SADURNÍ→SERNI  La mitologia greco-romana contemplava l’existència de grups i parelles de déus; el cas de Càstor i Pòl·lux, per exemple. En els primers temps del cristianisme també se’n donaren aquestes similituds tot i que en amb característiques diferents: Marta-Maria, Pere-Pau, Cosme-Damià, Cirili-Metodi, etc.

Podrem creure, per tot allò que acabem de dir, que la relació de Sadurní i Serni és aparentment de dues persones diferents; es a dir, Sadurní és el seguidor dels apòstols o dels seus descendents jeràrquics i Serni és el neòfit batejat pel primer i infeudat com a bisbe. Allò que la tradició no ens informa adequadament és de l’existència o no de més d’un Serni...

L’única cosa certa és que ambdós sants se solapen dins la mateixa història d’aital manera que, avui dia, arribem a confondre’ls entre si. Passa a Tolosa de Llenguadoc que diuen que la Basílica de Saint Sernin fou construïda en honor del seu primer bisbe Saint Saturnin; mentre que a Anserall la dotalia parla de Santum Saturninum i la gent del territori anomena Sant Serni, com d’aital manera totes les esglésies i antigues dependències seves que porten el mateix patronímic.

Per això, hauríem de donar i acceptar com a certa, actualment, l’actual equivalència Sant Sadurní = Sant Serni.

 

Tenim constància del fet que un mateix personatge tingui diversos antropònims, dins el mateix grup idiomàtic. Sant Jaume en castellà: Santiago, Jaime, Jacobo, Diego, Iago. I una santa com la patrona de Barcelona, Eulàlia, s’assimila a Laia que es tracta en realitat d’una deessa pagana de la tribu dels laietans.

 

La grafia correcta: Cerni o Serni?

La majoria dels noms de lloc i d’esglésies andorranes apareixen amb el nom escrit inicialment amb “C”; es tracta, doncs, d’un costum consuetudinari i curialesc establert des de temps pretèrits pels successius canonges, arxivers episcopals i altres estudiosos de la seva mateixa òrbita que han mantingut aquest particular criteri andorrà atès que es tracta d’un territori on el seu idioma propi no ha estat suplantat per altres; com no ha pogut passar a la resta de països de parla catalana. La base legal andorrana en què es basa tot això és  el punt 1 de l’article de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial del 1991 del govern d’Andorra, on es diu que la forma oficial dels topònims del Principat d’Andorra és l’andorrana, en llengua catalana.

 

En aquesta línia es troba un molt bon treball de recerca fet per Antoni Pol i Solé, arquitecte i urbanista resident a Andorra, destacat membre de la Societat Andorrana de Ciències. El seu títol és L’ús de la grafia Cerni en la tradició andorrana. Pol és un ferm defensor de la tradició per damunt de qualsevol adaptació o actualització posterior feta pels seguidors de  l’escola fabriana.[iv]

 

Sobre la determinació final de totes aquests i altres raonaments aparentment contradictoris, com esmenta Xavier Rull, es troben les actuacions de la Comissió de Toponímia d’Andorra, organisme que funciona des del 2005 i que haurà de donar, entre altres, també el seu dictamen definitiu sobre el cas Serni tot atenent, entre altres raons i no només amb la tradició del país andorrà, al fet que se’n deriva del monestir d’Anserall i que, d’acord amb la reglamentació relativa a la normalització de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), podem considerar que s’estableix de manera concloent que la forma fonètica “Cerni” s’escrigui amb “S”. Per tant, és evident que cal una única grafia per a totes aquestes esglésies i, si cal decantar-se per una de les dues, Sant Serni en té més elements a favor seu.[v]

 

 

BIBLIOGRAFIA:

 

+Josep-Maria NOGUES TORRE - ELS BENEDICTINS A TAVÈRNOLES-ANSERALL

+Antoni POL i SOLÉ - L’ÚS DE LA GRAFIA CERNI EN LA TRADICIÓ ANDORRANA. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000180%5C00000067.pdf

+Xavier RULL - L’ESTABLIMENT DE LA GRAFIA DELS TOPÒNIMS ANDORRANS: TRADICIÓ, EVOLUCIÓ I COHERÈNCIA. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000209%5C00000066.pdf

+https://www.renfe-sncf.com/es-es/blog/Paginas/toulouse-fin-semana.aspx?utm_source=cyber&utm_campaign=content&utm_content=destinossec??1074??#

 

 Josep-Maria Nogués i Torre        -    Juny 2015

CENTRE D’ESTUDIS SANT SADURNÍ DE TAVÈRNOLES-ANSERALL.



[i] Lògicament, no hi ha pas cap document fefaent de la vinguda del sant evangelitzador ni de la seva presència...Sens dubte, fou la devoció a aquest sant introduïda a aquelles terres pels monjos del monestir d’Anserall, tant als orígens com a les grans èpoques de la seva expansió tant religiosa com de domini econòmic i social.

 [ii]El temple es una important parada del Camí de Sant Jaume de Galícia. Destacarem el gran estat de conservació i la bellesa de la torre romànica. Diu la llegenda que des d’aquesta torre hom va llançar la pedra que matà Simó de Monfort, el cap de l’exèrcit francès que intentà, sense èxit, prendre la ciutat de Tolosa a la creuada contra els càtars o albigesos.

 [iii] Informació procedent de l’àrea de serveis culturals de l’ajuntament pamplonès






Regresar al contenido | Regresar al men˙ principal