Sant Serni de Tavernoles



Ir al Contenido

Articles Històrics



ESTUDI SOBRE EL GR7 QUE, EN VENIR D'ANDORRA, CONNECTA AMB EL TRONC DE LA RUTA JACOBEA DEL SEGRE (A CIUTAT)


Es tracta del camí que entra a Catalunya per la dreta de la Valira i que, sense canviar de posició, connecta amb el tronc principal del camí del Segre per Castellciutat.

Hom diu que es tracta de l’antiga Via Romana que travessava aquesta vall; i com que ja hi havia vida abans dels romans, hem de creure que l’antiguitat de la seva trama es molt més superior.

Temps després, probablement, era també el camí que seguien el peregrins a Compostel·la. Així doncs, la nomenarem com La ruta jacobea a la vall de la Valira

 


                                                        -oOo-

 

Podem remarcar de la següent manera la ruta alternativa que discorria per l’actual principat d’Andorra i que provenia de la ciutat de Foix:  FOIX→PAS DE LA CASA→ ENCAMP→ RANSOL (Canillo)→ ESCALDES→ ANDORRA LA VELLA→ SANT JULIÀ DE LÒRIA→La borda d’En Canturri (=Cal Sabater)→partida dita El Vinyer→LA FARGA DE MOLES . Ens aturarem per fer comparacions amb allò que ens ha pervingut per via oral i la situació actual on la construcció de l’esplanada de l’edifici de la Duana ha fet desaparèixer les senyes del passat.

 

Sembla que, en temps pretèrits, existien un grup d’instal·lacions, més avall del riu Runer, com era la pròpia farga de clavetaires i el calçat de ferradures i, també, la industria de tall de la llosa feta de manera tradicional. Més amunt es trobava la torre de la bastida de Ponts, la qual fou destruïda pels francesos en la guerra dels Segadors. En aquesta zona existia una palanca per al pas franc d’animals i persones, no gaire lluny del pas ral del dit pont del castell de la bastida de Ponts apte per a persones i carruatges i pel qual es pagava peatge a la gent de la Borda del Cavaller, la qual incloïa abans el molí de Can Clotet que eren moliners, llossers i ferradors.

 

→ Seguirem per la DRETA DEL RIU VALIRA; per dessota Cabanelles, anirem pel camí de santa Llúcia i, a la nostra dreta, ens trobarem amb tres vells  nius de metralladores força ben camuflats; deixem una mica lluny, a la nostra esquerra, les bordes dites del Poblador i del Patau i, també la central de santa Llúcia. Anem a parar a la N-145.

La primera rectificació de la carretera va malmetre el camí. De tota manera, hom pot veure trams del camí fet amb pedra seca que subsisteixen en part, llevat d’un d’uns 250 m que ha desaparegut i que es factible reconstruir-lo; segons ens diu l’alcaldia, el ministeri de Foment té previst arranjar-lo un cop acabades les actuals obres de la N-145. Caldrà confiar que no sigui una altra promesa incomplerta... Segueix al costat del pont corbat -on la carretera passa al costat esquerre de la Valira- i s’endinsa pel camí de Civís cap a Cortingles→  SANT SERNI DE TAVÈRNOLES→ ANSERALL→CAMÍ DE PARROTA→SANT ESTEVE DEL PONT→CASTELLCIUTAT→ i connexió amb el tronc principal del Camí de Sant Jaume del Segre →SEGRE AVALL...

Ara, pertoca de fer una altra descripció per trams:

 

Tram català: La Farga de Moles, Anserall y la Seu d'Urgell/Castellciutat. 2:50 h 12,300 km.

 

Per poder estudiar-lo millor, haurem de fraccionar en diferents seccions aquest tram català que passa pels municipis de les Valls de Valira i de la Seu d’Urgell .

 

Secció A: Des de la Farga de Moles fins al tall ocasionat per la primera reforma del curs de la N-145. (ja explicat)

 

Secció B: La part tallada per la primera modificació del curs de la N-145  (ja explicat).

 

Secció C: Des de la secció B fins al pont vell d’Anserall. Es part del vell camí de Civís i passa per dessota el pont metàl·lic de Cortingles, arriba al cementiri nou d’Anserall, part baixa de Sant Serni de Tavèrnoles tot vorejant uns horts per zona inundable de la Valira i arriba al pont sobre el barranc d’Anserall (o d’Estelareny) i ressegueix per la part baixa del poble fins al pont vell.

 

Secció D: Es tracta del vell Camí de Parrota. Va des del pont vell d’Anserall fins més avall de Sant Esteve del Pont; atès que la part del sender ha estat modificada pels nous camins un dels quals completa la ruta fins a la connexió amb el tronc central del Camí de Sant Jaume del Segre a Castellciutat, i amb l’objecte de fer fàcil la identificació del camí per qui el vulgui seguir tot iniciant-lo des de Ciutat, especificarem el recorregut de manera inversa a la ruta feta fins ara. Així, posats d’esquena a l’Hotel El Castell i tot tenint a la nostra esquerra l’indicador de carretera que diu “Castellciutat”, observem una bifurcació de camins rurals: deixarem el de la dreta que puja cap unes vivendes prop de la torre de Solsona i anirem per l’altre. A uns metres a la nostra dreta divisem una bifurcació que tampoc no prendrem i que es tracta del camí a Can Sellarés que després es converteix amb el camí dels monjos que arriba fins al costat sud de Sant Esteve del Pont. Seguirem, doncs, sense desviar-nos i, una mica més endavant, arribem a una cruïlla al lloc que la gent del país en diu els pilars. Prendrem la pista de la dreta i anirem amb cura per a trobar a la mateixa mà l’inici o final actual (segons sigui la nostra direcció) del vell camí de Parrota. Hi trobarem un senyal que sembla portat d’un altre lloc i lligat a un arbre; diu Variant del rec ←El Castell 10 m(inuts).Més endavant trobem un altre indicador que diu Sant Esteve del Pont →Passeig d’Anserall 45 m(inuts). Al costat dret fa una baixada que es correspon amb l’accés a les ruïnes de l’església i que ha estat engolit pel propietari del prat intermedi. Si hi travessem veurem el plafó de “Via Romànica” on explica algunes característiques del lloc; al costat dret veien l’inici o final del camí dels monjos esmentat abans.

 

Resseguim el nostre camí i arribem a l’antiga Borda de Sant Esteve (actualment la seu d’una empresa dedicada a l’equitació). Allà hi trobarem un altre senyal que diu Mas de Sant Esteve – Passeig d’Anserall. Des d’aquest punt cal seguir recte i desatendre la bifurcació a la esquerra que hom pot trobar a uns 100 m fins a arribar al pont nou d’Anserall, creuar-lo per dessota i passar al costat de l’edifici dels Cebrià (o Bordoll) que salva el desnivell que hi ha entre el carrer de l’alcalde Poblador i el propi camí de Parrota fins a arribar al pont vell on es connecta amb la secció C.


 

[Hem d’agrair el guiatge in situ fet pels senyors Josep-Miquel Vila i Bastida i (†)Joan-Marc Ribó i Montané. Sense ells no hagués estat gens fàcil fer aquest informe.]

 



 

Toponímia dels romeus

 

Per concloure, observem les diferents advocacions a sant Jaume que, potser, haurien de tenir alguna relació amb el camí dels romeus a Compostel·la. Així, en aquest tram,hi trobem, per exemple, l’esglesiola de Sant Jaume dels Cortals, a Encamp; la de Sant Jaume d’Engordany, a les Escaldes; la de Sant Jaume de Ransol, a Canillo. Valira avall, cal destacar la de Sant Jaume de Llirt, (antic annex de Calbinyà –a l’altre costat del riu) i la de Sant Jaume i Sant Miquel de casa Trullà, a Ministrells (antic annex d’Ars), poblacions de l’Urgellet que pertanyen actualment al municipi de les Valls de Valira. Prop de la Seu d’Urgell, la de la Torre de Sant Jaume i en dues valls col·laterals del Segre avall cal fer esment de l’església de Sant Jaume de La Vansa (prop de Montargull) i la de Sant Jaume, de les Masies de Nargó, aquesta també coneguda com Sant Jaume de Remolins.

 



 

L’actualitat:

 

Les esllavissades, la primera rectificació d’un tram de la N-145 que es traslladà al costat dret de la Valira, la millora dels actuals camins, les renovacions dels recs (Bellestar i 4 pobles) etc, fa que la recuperació d’aquest vell camí de romeus i antiga Via Romana sigui força feixuga. De tota manera, hem iniciat des del Centre d’Estudis SST-Anserall contactes per anar fent acotacions de l’antic traçat. Alguns trams que es troben sencers:  el tram conegut com a camí de Santa Llúcia; la zona anterior a Cortingles, pel camí vell de Civís, pel cementiri municipal i la part inferior de Sant Serni de Tavèrnoles fins al barranc d’Anserall i part baixa del carrer major del poble; ressegueix fins al pont vell d’Anserall i més avall fins a les obres interrompudes del pont nou. Des d’aquest punt s’hauria de fer connexió amb els trams gairebé no tallats del vell camí de Parrota i fer connexió amb la ruta que porta cap a la Borda de Sant Esteve i a Sant Esteve del Pont i fi del trajecte a la N-260 en acabar a la connexió (per la zona de l’Hotel El Castell) amb el tronc principal del Camí del Segre, a l’antic terme de Castellciutat.

 

Hem informat de tot això les respectives administracions (Ajuntament, Consell Comarcal) i també a Andorra amb l’objecte que s’iniciï un projecte públic de recuperació, conservació o manteniment d’aquest camí, que se’l classifiqui com a via verda i com alternativa a peu de la carretera N-145 amb l’objectiu que promogui el coneixement d’aquesta zona i que, alhora, pugui servir per a revitalitzar la cultura i l’economia del territori.

 

La nostra associació fa aquest treball de camp de recerca de dades i de suport de la societat civil de l’entorn amb la intenció de rebre mecenatge públic i privat per a desenvolupar adequadament aquest projecte. Per a això, volem manifestar sense cap mena de dubte de ser receptius envers quelcom que vulgui donar-nos la seva col·laboració en aquestes tasques i fer aportacions de les dades que se’ns demani.

 

<<<<<<<<<<<<<<<Anserall,20.12.2012<<<<<<<<<<<<<<






Regresar al contenido | Regresar al men˙ principal